Logotip de la Fundació

Paisatge de la Segarra

 la fundació      el patronat    activitats    contacte    

 

POESIES DE JORDI CASES

 

PÀTRIA MEVA

 

Oh Pàtria meva! Un cant vibrant d'amor

voldria escriure per a tu, tan denigrada,

que ni dels teus fills ets estimada;

en son cor, ni tan sols ets ja un record.

D'aires estranys, l'aimada terra nostra

s'és omplerta amb gran quantia, fins a vessar

i ta parla és oblidada, àdhuc en resar;

una llengua estrangera et vol desplaçar.

Res no hi fa que les tenebres t'ofeguin,

si en mon cor ets flama ardent

que mes entranyes crema. Que et reneguin!

Car per a molts ets l'estendard rogent

que jamai rendirem encara que et neguin.

Mes jo sé, ma Pàtria, que estàs renaixent.

 

A VIURE!

 

De l'ànima el somriure

en la cara t'ha florit

i en mon cor tot agraït

 

l'he sentit créixer i reviure.

I al compàs dels llavis teus

he volat lluny de la terra

allí on l'amor de serra en serra

omplena els desitjos meus.

 

Què bell que és el teu somriure

mirall del cel, dolça besada

de l'aimada somniada

resplendent, cridant ¡a viure!

 

VEUS LA MAR...

 

Veus la mar que és tan ampla i tan bella

tremolosa d'atzur lluminós?

Veus l'onatge que es bat temerós

espolsant als teus peus sa crinera?

Doncs això és tot per tu, Teresona;

és el càntic novell del meu cor

que s'enlaira i prop de la mort

escomet freturós ta persona.

És la vida que et parla pels ulls

amb temença de vel destrossat:

és l'amor que has sembrat i no culls...

És grandiosa la mar, no és veritat?

Doncs tan grans són, d'amor ben curulls,

nostres cors bategant al plegat.

 

EL TEU PLOR

 

Sense voler per mi ha plorat,

la dels ulls tendres i fins,

i cada llàgrima, com espasins,

mon cor sencer ha traspassat.

 

I en davallar tan suau cada llàgrima

per la seva cara tan gentil

he sentit rompre's el fil

que a mon cos lligava l'ànima.

 

Aleshores he plorat gotes de sang

en veure al cel ben descarnada

l'ànima meva, despullada

d'aquest cos meu tan ple de fang.

 

 

A LA MEVA MARE

 

En eixes hores de tristor i de soledat

en què l'espurna d'un gran enyorament

s'encén dintre el pit en el foc del sentiment,

en eixes hores, un record hi tinc gravat.

Aquest record que amb amor s'ha reforjat,

que sempre, com ara, d'estendard m'ha de servir,

és la imatge de la mare que per mi ha de sofrir

vivint moments de fort desvel i ansietat.

Cantar a la mare, dir-li que l'estimo...

per què, si tan sols amb la mirada

ha de comprendre que l'aimo?...

Quan s'és com la mare d'estimada

amb un amor profund, per què dir-ho

si en els ulls hi ha sempre una besada?

 

MAR ENDINS

 

Allà lluny en l'horitzó

llisca bella com gavina,

una vela blanca i fina

que del sol rep un petó.

 

I amb orgull passa rebent

com guspira remorosa

que rasa la mar blavosa

enduta enllà pel fort vent.

 

Ja en l'infinit és llunyana.

Una vela..., un pensament...,

il·lusions d'un bell moment

que es perden en la mar blava.

 

 

 

PREMI SIKARRA

 

 


PUBLICACIONS


MONEDA SIKARRA


ENLLAÇOS D'INTERÈS

       Xarxa Sikarra

 


 

 

  © Fundació Jordi Cases i Llebot - 2011